Mary Wilson

La fotografia ha estat sempre present a la meva vida, com en la de qualsevol persona, com a mitjà de documentació de la meva història, els meus records, els meus persones favorites … però mai em vaig plantejar que pogués ser una professió fins fa uns vuit anys, quan vaig decidir que podia ser un mitjà de creació i expressió i em vaig posar mans a l’obra per entendre-ho tot sobre ella. Des d’aquest moment, vaig començar a estudiar i aprendre i cada dia treball polint i enriquint el meu estil. La meva manera de concebre la fotografia es basa en la naturalitat i l’espontaneïtat, amb una visió molt influïda pel vintage, un marcat estil retro i sota els ensenyaments dels fotògrafs de mitjans del segle XX. Per a mi, és una forma d’expressió i un mitjà de transmetre les emocions i sensacions a través del temps. M’interessa fonamentalment el retrat, l’element humà en la fotografia, i és la disciplina en la qual estic més còmoda i sóc més prolífica, ja sigui documentant la infància, recreant històries a través de l’autoretrat o captant l’essència de qualsevol model que es col·loqui davant la meva càmera. En aquest procés de definició ha ajudat molt el fet que el meu noi sigui músic, perquè un artista sempre necessita imatges, i també el naixement de la nostra filla, perquè és un luxe poder ser testimoni i conservar tots els moments de la seva vida per sempre.

En 2014 vaig participar en l’exposició col·lectiva “Dona Papallona”, una obra coral de diversos artistes que va néixer amb el propòsit de conscienciar en la lluita contra els maltractaments, i posteriorment vaig cedir una de les meves obres per al calendari de la Plataforma del Voluntariat d’Espanya , en el qual apareixen fotògrafes de la talla de Colita o Ouka Leele. Aquest mateix any vaig col·laborar en una altra mostra col·lectiva, “Fashion Victims” (Euroyeyé, Institut Jovellanos, Gijón), on quatre autores vam oferir la nostra visió del món de la moda, amb una clara influència pop. “Quinze”, una visió sobre la infància, que es va inaugurar el 2015  va suposar la meva primera exposició en solitari, ha visitat Gijón, La Corunya, Madrid i Lleó. A l’abril de 2016 vaig inaugurar a Granada, dins de la programació de la Fira del Llibre, també com a única autora, “La Resistència Sonora”, composta per més de 30 imatges, retrats de músics de l’escena alternativa musical espanyola. A la fi d’aquest mateix any, vaig ser guardonada per la Universitat de Lleó en el I Concurs Fotogràfic contra la Violència de Gènere i la Fundació ASISA a VIII Certamen Internacional de Fotografia amb sengles primers premis.

En l’actualitat, treballo com a fotògrafa de capçalera d’Edicions Chelsea i proporcionant fotos d’estoc a Getty Images, a més de realitzar treballs personals i assortir d’imatges a diferents publicacions literàries i musicals. Les meves fotos són utilitzades en portades de discos i llibres, així com en campanyes de publicitat de tot el món. La meva passió s’ha convertit en la meva professió, no es pot ser molt més afortunada.